Les creences de la mestra

Les creences són “representacions individuals de la realitat que té suficient valides, veritat o credibilitat per guiar els pensaments i el comportament” (Harvey,1986 citat en Pajares 1992, p.313). A partir d’aquesta concepció i d’altres similars com la de Bandura (1987) i Nespor (1987)s’afirma que les creences es configuren com un important predictor de les decisions que els individus prenen.

En el moment del “Bon dia” a la classe dels gegants puc intuir en primer lloc, que la mestra dóna molta importància en aquest moment, ja que, aquesta arriba moments abans per poder donar el bon dia de manera individualitzada tant als infants com a les seves famílies. Per tant, la mestra crea un vincle proper entre mestre-infant-família.

En segon lloc, una altre creença que considero que la mestra té, és el de la rutina del bon dia. Amb aquesta rutina, la mestra ajuda als infants a ser autònoms però a la mateixa vegada que puguin treballar en grup, atenent a la diversitat. Així doncs, intenta que els infants siguin persones competents, partint que tots són diferents i em de ser autònoms però sense oblidar que conviuen en societat.

En conclusió, les creences té una funció molt important en un procés d’aprenentatge com és la formació dels mestres. Considero que les creences dels mestres es poden veure modificades per les reflexions que els mestres fan sobre les seves pròpies practiques. Per tant, és important veure i interpretat quines són les nostres creences que utilitzem darrera cada moment de l’aula.

Per  acabar aquesta entrada, he treballat la competència 2.2 perquè m’ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre les creences de la mestra en relació a la seva pràctica a l’aula. També he escollit la competència 4.1, ja que, amb la lectura relacionada amb les creences que pogut identificar el marc teòric que parla
 del tema.

Com treballar les meves competències

Desprès del transcurs  dels dies i setmanes a l’escola amb tot lo que això implica, com per exemple: conèixer a la tutora, als infants de l’aula i  les seves respectives famílies, observar i conèixer a poc a poc les estratègies i metodologia que es porta a terme tant a nivell de centre com de la tutora,            l’ actuació i els objectius que es volen aconseguir amb les seves actuacions, d'observar també com actuen cada infant i intentar arribar a un perquè d'aquesta actuació, observar i analitzar les oportunitats,  fortaleses, debilitats, i amenaces del centre, etc.

Després de tot això amb l’ajuda del DAFO, he intentat   analitzar més profundament  les meves debilitats i les meves fortaleses, i les del centre.

De manera personal puc dir que:

Els alumnes que hi ha a la classe dels gegants tenen diferents nivells d’aprenentatge bastant diferenciats i d’extrems. Per tant, una de les meves debilitats, més ben dit por, és com he d’avarca i adaptar els treballs, per exemple de lectoescriptura a cada infant. Penso, que és un tema realment important ja que, com vaig comentar a la meva presentació, els infants tenen 5 anys i hi ha relativament una pressió per a que aprenguin a llegir i escriure a un cert “nivell”.

Una de les meves fortaleses,  és que  no tinc por  a equivocar-me a l’hora d’actuar amb els infants, d’aquesta manera s’aprèn i per això estem a pràctiques. M’he adonat, que per exemple a l’hora de fer el bon dia, en alguns moments he necessitat que ells mateixos diguin que he de fer i com, així jo aprenc i ells recorden tots els moments del bon dia.

En quant el centre:

Una de les fortaleses del centre és la bona relació entre el professorat. Totes les mestres d’infantil tenen una relació cordial i sobre tot entre nivells tenen molta comunicació a l’hora de treballar i mirar que es podria fer amb els infants, fent així un treball cooperatiu.  Això, fa veure que una bona comunicació i organització entre el professorat pot ser més enriquidor per tots i sobre tot demanar opinió entre el professorat ajuda a l’aprenentatge mutu.

I com a debilitat, penso, que es podria donar més funcionalitat al passadís ja que aquest queda “pobre”. Personalment, faria un espai significatiu i interessant pels infants ja que aquests, passen moment d’esbarjo en ell.

El perquè de l’etiqueta: 1.4 ja que partir de l’anàlisi del centre i aula he pogut esbrinar les meves fortaleses i debilitats. La segona, 3.2 perquè a partir de l'anàlisi anterior he reflexionat sobre el funcionament del centre.

Bon dia a l’aula!!

Com vaig comentar a la meva presentació en aquest bloc...Faig pràctiques a l’escola Mare de Déu de Gràcia a on la jornada amb els infants comença a les 8’30h.

Els infants a aquesta hora arriben amb les seves famílies dient bon dia a la mestra i a jo. Deixen els seus abrics i motxilles als penjadors del passadís i poc a poc es van assentat al seu lloc del banc esperant a que tots els companys estiguin a l’aula. Moment que aprofiten per xerrar entre ells, riure, ajudar-se, etc , fomenta per tant la comunicació entre els infants.

Un cop això la mestra es disposa a fer el bon dia!!s’assenta a la cadira blanca que està davant d’ells per a que tots la puguin veure. Al costat seu  (a una cadira més petita), s’assenta l’infant que el dia anterior a estat el “maquinista”. Aquest maquinista no l’escull la mestra sinó que mitjançant un “saquet” a on hi ha totes les fotografies del infants tindrem el maquinista del dia !

L’infant “maquinista del dia anterior” agafa una de les fotografies de dins el sac sense mirar. Un cop la té, la mira juntament amb la mestra i....comença la tanda de preguntes dels seus companys, com per exemple...és un fillet? Porta els pantalons de color blau?, etc (el maquinista només pot respondre sí o no a les preguntes) fins arribar a esbrinar entre tots qui és el fillet/a que serà l’encarregat del dia. Ja tenim nou maquinista!!!!!!!!

Aquests, és un procés en que tots els infants estan expectants, tenen ganes de fer preguntes per esbrinar qui és l’infant de la fotografia i és ell/a, etc. Molts cops els hi costa retenir mentalment totes les preguntes i fa que es repeteixin, es posen la ma dalt el cap o acoten aquest quant veuen que no han escoltat suficient i la mestra els hi ha dit....Se el maquinista dóna l’oportunitat a l’infant de ser el protagonista del dia, cosa que els hi agrada molt!

Quan ja tenim el nou maquinista, la mestra li donarà d’una en una les targetes (a on estan escrits els noms dels infants en lletra lligada) i aquests s’ha de dirigir al fillet/a que hi ha escrit a la targeta i dir-li Bon dia (i el nom de l’infant) i el seu company l’hi ha de respondre Bon dia (i el nom del maquinista). D’aquesta manera el maquinista sap si ha d’aferrar el nom del company a la caseta gran a on hi ha les finestres verdes o si l’aferrarà a la caseta de les finestres blaves i més petita I així fins que tots els companys han estat saludats!.

He pogut observar que hi ha infants que els hi costa llegir el nom del companys a la targeta i la mestra l’ha tingut que ajudar, altres que amb un simple cop d’ull l’han llegit, altres relacionen la primera consonant amb el nom i a vegades si hi ha dos infants que comencen per la mateixa lletra , s’equivoca. Això dóna l’oportunitat de veure quins infants necessiten ajuden en la lectura o quines són les lletres que tenen dificultat.

És el moment de mirar al calendari, quin dia és? Entre tots ho intentem saber. Si és un dia d’escola el maquinista posarà un gomet de color verd i si han passat dia de festa o cap de setmana un gomet vermell. És un moment per fer recompte i saber quins dies ens queden per acabar el mes, quants dies hem vingut a classe, etc. L’infant ha de posar el dia que estem (dilluns, dimarts...) escriure el nombre, i aferrar el mes i l’any.M’agrada veure com tots el infants participen i miren com ho fa el maquinista. Si en algun moment s’equivoca són els propis companys que diuen que no està bé i diuen la solució.

Quant aquest moment s’ha acabat, la mestra escriu a la pissarra amb lletra lligada el dia de la setmana, el nombre, el mes i l’any. Tot això ho fa a poc a poc per a que els infants vagin dient a l’hora el so de cada lletra que escriu. Agrada veure com són capaços de seguir fonèticament l’escriptura de la mestra. Alguns infants es perden pel camí però la mestra els condueix ràpidament per a que puguin seguir llegint!

Ja tenim quasi acabat el bon dia!! Només falta mirar el temps. El maquinista s’acosta a la finestra de l’aula per mirar quin dia fa per poder després aferrar el dibuix corresponent amb la paraula. 

Per últim, la mestra dona la consigna de baixar les cadires de les taules. El maquinista escull a quatre companys per ajudar-lo. Ja estem preparats per començar la feina!!!

Així és el transcurs del bon dia a l’aula dels Gegants!!!!!

Amb aquesta entrada he treballat la competència 1.2 perquè m'ha donat l'oportunitat de reflexionar sobre la bona  pràctica i la competència 4.2 ja que l'he pogut identificar com a bona pràctica

Competències

Una de les tasques fonamentals d’aquesta assignatura consisteix en la presa de consciència de les competències professionals que es treballen al Pràcticum i a l’assignatura.

Al ser la primera entrada de les competències començaré per definir que és: Una competència és quant una persona sap com ha de fer alguna cosa, i a més compte amb la capacitat per fer-ho i ho posa a la pràctica, desenvolupa i integra.

Durant aquests anys de carrera i durant el transcurs de les assignatures he treballat de manera grupal en quasi tots els treballs, cosa que he gaudit de l’aprenentatge conjunt amb les meves companyes. Això ha fet en un primer moment, la recerca individual d’informació, posada en comú i el repartiment de noves tasques de manera individual. Tot i això, també s’han realitzat diferents tasques com unitats didàctiques, reflexions, observacions, etc, que s’han realitzar de manera individual. Aquesta tasca individual ha fet possible la recerca de dades, recursos, informacions, etc  per poder desenvolupar la meva pròpia capacitat d’aprenentatge per reunir i interpretar dades rellevants per poder així reflexionar sobre alguns temes tant a nivell social, o ètica. Per tant, penso que una de les competències que més he adquirit durant aquests tres anys ha estat l’autonomia de l’aprenentatge.

La segona competència que he pogut adquirir ha estat la reflexió sobre  el meu propi aprenentatge. Penso, que és realment important fer una autoavaluació d’un mateix, ja que, conèixer-se a un mateix és essencial per poder recolzar-nos amb els nostres punt forts i el punts febles que haurem d’anar superant. Aquesta competència personalment i gràcies al bagatge de treballar amb diferents persones i llocs de treballs m’han donat l’oportunitat de conèixer-me a mi mateixa i poder aprendre i reforçar els meus punts febles com per exemple xerrar amb les famílies dels infants o xerrar en públic.

Per concloure la meva aportació voldria dir que com a futura mestre és important tenir una formació inicial sobre les competències professional i al mateix temps entendre que la meva formació no finalitzarà aquí sinó que serà un aprenentatge continu al llarg de tota la vida professional.   

En aquesta entrada faig referència a la competència 2.1 ja que he identificat els meus punts forts i febles. 1.1  perquè he cercat els meus propis recursos per portar a terme aquesta activitat.