Avaluació assignatura

En quant la meva valoració he de dir que cadascuna de les activitats tot i dur feina a fer, dur un rerefons d’autoreflexió important, tant a nivell personal, a partir de lectures, pràctiques realitzades als centres, i projectes de millora.

Personalment, poques vegades atur a pensar o reflexionar sobre el dia,  sobre les meves actuacions, les situacions viscudes, el meu comportament davant diferents moments, etc. Ara puc dir, que som més crítica amb mi mateixa durant el dia i sobre tot de la meva actuació davant els infants ja que, és molt important en la nostra professió.

Considero per altre banda, que hi ha activitats que m’han estat difícils de seguir ja que, per videoconferència dificulta el feetback entre mestres i alumnes. Hi hagut moments de no entendre molt bé les indicacions i informacions sobre les activitats de la carpeta i del bloc. Tot i això, el cronograma ha clarificat bastant els dubtes i seguir el ritme de les activitats. Estic contenta d'haver fet aquesta assignatura ja que, com he dit abans dona l’oportunitat de reflexionar i poder ser crítica amb mi mateixa i amb els altres de manera constructiva. Per això, gràcies. Fins aviat!!

 Les competencies treballades en aquesta entrada són: 1.2 per què he reflexionat sobre el procés de l’assignatura i 2.1 per què he identificat el meus punts forts durant aquest procés.

Reflexió sobre el nostre projecte de millora: L'hort escolar ecològic

Les conclusions i les reflexions que hem pogut extreure na Vanessa i jo durant el procés d’aquest projecte són diverses.

Per començar ens hem trobat amb diferents dificultats a l’hora de portar a terme l’hort escolar ecològic. Per començar el projecte, les primeres setmanes estàvem ben perdudes ja que, no teníem el tema ben definit. Estaven entre la millora del passadís i l’hort escolar, per això, varen decidir demanar opinió a algunes mestres del cicle que pensàvem que tindrien algun interès o necessitat per poder dur a terme un projecte de millora.

En segon lloc, totes les passes per poder gaudir de la construcció de l’hort han estat molt lentes, cosa que ens ha portat a realitzar activitats dins l’aula relacionades amb l’agricultura. Ens hagués agradat, seguir la nostra temporalització, per tal, que els infants poguessin participar més àmpliament i fent més activitats relacionades amb l’hort. Hi ha que dir, que aquesta lentitud ha fet que les famílies i tot el professorat s’hagi engrescat amb aquest tema, portant l’hort dins les seves aules. Aquesta espera a afavorit l’interès i curiositat per part de tots. Amb això, volem dir que estem satisfetes de la feina que s’ha portat a terme dins el centre ja que, amb paciència i espera tot s’aconsegueix sempre tenint una organització i uns objectius ben clars.

En tercer lloc, hem apreciat que sense el suport d’altres mestres és difícil poder aconseguir un projecte de millora pel centre tot i que aquest sigui pedagògicament molt vàlid i que doni peu a un aprenentatge significatiu i real. Sabem que darrera tot un projecte ha d’haver un recolzament econòmic i humà per tal de seguir endavant amb la proposta i tenir cura de l’hort.

Hem aprofitat la nostra posició vers el centre per tal de fer una proposta al màxim de creativa, pensant amb la identitat del centre.  De la mateixa manera nosaltres hem apostat per una metodologia creativa i implicada en el coneixement i desenvolupament dels infants, pensem que l’hort escolar d’estar en consonància amb tal proposta.

L’experiència del procés de documentació i disseny ha estat una tasca molt gratificant. La temàtica que ens hem plantejat no dóna peu a trobar informació poc fiable. Pel que fa al disseny, és la imaginació de qui tingui la sort de planificar-la, la que farà que aquest espai esdevingui un lloc especial. Tal i com hem citat al llarg del treball, el procés de disseny de l’hort s’hauria de dur a terme amb la participació de tots i cadascun dels membres que integren la comunitat escolar.

Com si d’un projecte es tractés i des de la nostra aportació convidem al centre a que faci un petit esforç per tal que en un futur no gaire llunyà, pugui presumir d’un espai amb identitat pròpia i reconeguda, que convidi a participar de la seva proposta.

Per concloure, voldríem mencionar que tot es possible amb esforç i il·lusió, mai s’ha de perdre les ganes d’innovar i treballar per millorar la nostra tasca professional ja que els principals beneficiats són els infants.

Les competències treballades en aquesta entrada són les següents: 1.4 ja que he arribat a conclusions a partir de la contrastació d’informació tant a les practiques com amb la teoría. 2.7 perquè he he reflexionat sobre els errors i la manera de solucionar-los.

Reflexió dels projectes de millora i documentals

Desprès d’haver vist, gaudit i aprendre dels diferents projectes de millora i documentals dels meus companys, comentar que cadascun d’ells porta una feinada darrera i aconseguir els propòsits és força interessant i enriquidor. Moltes felicitats a tots!

Dit això, comentaré alguns dels projectes i documentals:

El projecte de millora que me va agradar bastant, és “L’hora de dinar” de l’Escola Infantil Magdalena Humber (Menorca), El que la meva companya pretenia era millorar l’autonomia dels infants a l’hora de dinar. Aquest tema es força interessant ja que, tenir un bons hàbits alimentaris, uns comportaments adequats a l’hora de dinar és molt important que ho adquireixin els infants, ja que, en tota educació s’ha de treballar una educació de qualitat relacionat amb l’alimentació.

En quant el documental que més m’ha cridat l’atenció ha estat de na Silvia Bassa de Menorca a on realment descriu i relaciona el moment que vivim. Fa una bona reflexió sobre el valors relacionats amb l’educació.

Amb aquesta entrada he treballat les següents competències: 5.1 ja que he reflexionat sobre les bones actuacions professionals i la competència 5.2 pel fet de poder tenir recursos (projectes) pel meu futur com a mestra.

Recerca en xarxa dels plans de millora en l'etapa 0-3

Projecta de millora: el traspàs de l’etapa 0-3 a 3-6 anys

He escollit aquest projecte de millora ja que, molts cops no es pensa amb l’adaptació dels infants de l’escoleta a l’escola infantil.

Considero interessant que es donin pautes, idees i suggeriments per facilitar aquesta adaptació oblidada tant per als propis infants com per les famílies. Aquest projecta el que intenta es que quan arriba l’hora dels traspàs aquest no li suposi un neguit sinó, que sigui una etapa positiva amb un bon record.

Tot i això, es sap que cada infant reacciona davant aquest procés d’una manera o d’una altre depenent del seu caràcter, de la família, etc. Hi ha que s’adapten sense cap tipus de problema i altres que no l’accepten, ja que per a ells és una situació totalment nova que s’allunya de la realitat viscuda fins ara.

Per tant, el que proposa aquest projecte es que hi hagi coherència educativa entre el primer cicle i el segon cicle pel que fa a l’educació que reben els infants i la participació de les famílies. En segon lloc proposen una visita a l’escola infantil amb els infants i fer que aquest siguin cada vegada més autònoms, resolguin problemes de la vida quotidiana, etc. I per últim, el que recomanen és facilitar l’acomiadament de l’escoleta per a que així no hi hagi un trencament tant brusc amb activitats planificades entre els dos cicles.

Com diu Vicenç Arnaix, la proposta d’adaptació va sorgir per oferir a les criatures una situació que no l’allunyés gaire de la seva realitat. S’ha de tenir molt present el seu ritme i els seus espais a´xi com garantir que els pares i mares visquin la separació com una mostra de confiança dipositada en els seus fills.

En aquesta entrada he treballat les competències següents: 1.3 ja que he visitat altres blogs i projectes de millora d'altres centres i 5.2 per què he reflexionat sobre una bona pràctica

Presentacio del projecte de millora

Na Vanessa i jo hem realitzat aquesta presentacio del nostre projecte de millora, l'hort escolar, conjuntament ja que, esteim realitzant les pràctiques al mateix centre.

En aquesta entrada he fet referència a la competència 5.2 ja que, he intentat justificar i contextualitzar el nostre projecte de millora. 5.4 perquè m'he adonat compte dels obstacles i inconvenients de portar a terme aquest projecte.

 

Apadrinament lector

Els infants de 4t d’infantil i els infants de 4t de primària, són els que participen d’aquesta bona pràctica, l’apadrinament lector, que es dur a terme una vegada per setmana durant mitja hora.

Aquest dos grups es mesclen a l’hora de fer aquest apadrinament de manera que cada padrí (4t de primària), té el seu fiol (4t d’infantil). Es tracta que cada padrí cada setmana porta un conte diferent amb la seva feineta corresponent al seu fiol. Els contes els fan ells durant el primer trimestre.

En quant l’espai, la meitat del grup (fiol i padrí), es queden a l’aula d’infantil mentre que l’altre grup va a l’aula de primària.

En quant a les característiques  del grup, és que sempre són grup d’infants amb edats diverses amb diferents personalitats i maneres de fer.

Els objectius d’aquesta bona pràctica podrien se els següents:

-Potenciar les interrelacions.

-Possibilitar les relacions entres fillets/etes de diferents grups i d’edats
-Atendre a cada infants de manera individual, respectant el seu nivell de lectoescriptura
-Conèixer els diferents mestres del centre i així possibilitar la relació.
- Relacionar els contes amb lectoescriptura.

 La competència lectora sempre ha estat un instrument primordial en l’aprenentatge escolar. L’habilitat per comprendre i utilitzar les formes lingüístiques requerides per la societat i/o valorades per l’individu.

La lectura es necesariamente una actividad estrechamente vinculada a la totalidad del individuo, a lo es, a lo que vive, a su proyecto actual. Celestin Freinet

En lo referente a su naturaleza y su función, al contrario de lo que se cree habitualmente, la lengua escrita no es un código de trascripción del habla, sino un sistema de representación gráfica del lenguaje. Ferreiro.

Els interrogants o dilemes que em plantejo respecte a aquesta bona pràctica són els següents:
L’apadrinament lector , és atractiu pels infants?
Realment hi ha un aprenentatge lecto-escriptor?
Ofereix la possibilitat de relacionar-se amb l’altre grup?
Aquesta activitat és significativa pels infants?
 

Aquesta pràctica és molt útil per fomentar el gust per la lectura. El pla de lectura constitueix un instrument dinàmic que incorpora totes les activitats que en el centre es desenvolupa per aconseguir aquest objectiu.

Amb aquesta entrada he treballat la competència 5.1 i 4.2 perquè estic identificant bones practiques i reflexionant sobre elles, per tal de millorar-les

Bones pràctiques 0-3 anys

Desprès de veure totes les experiències de 0-3 he escollit les tres que penso que donen més joc dins l’aula i ajuden als infants a aprendre de manera lúdica i global.

La primera experiència que he escollit ha estat: http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm

Considero que és una bona pràctica ja que, els infants constantment veuen la llum , les ombres etc. Els infants viuen en un medi a on està ple de fonts de lluminositats, tant de llum natural com artificial.  Per tant, el tractament dels recursos que ens ofereix la naturalesa és una forma senzilla i es pot portar a terme tant dins l’aula com a l’exterior, ja que ofereix moltes noves experiències als infants.  Permet als infants experimentar amb diferents objectes i poder gaudir al mateix temps de les seves transformacions

La segona experiència és: http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

En aquesta pràctica a través de la pròpia experimentació els infants arriben a portar a terme diferents maneres de poder gaudir de la magrana i totes les seves possibilitats. Introduint la fruita d’aquesta manera fa que els infants puguin utilitzar tots els seus sentits, la poden olorar, la poden tocar, la poden provar, etc.

Per últim , la tercera experiència és: http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm

He escollit aquesta experiència ja que, penso que l’aula i altres espais escolars són espais de possibilitats, original i creatiu, ric per l’aprenentatge dels infants. Un espai ric, afavoreix tant els joc lliure com l’experimentació, i possibilitem als infants que tinguin un propi aprenentatge amb interacció amb el medi i amb els altres companys.

Per aquesta entrada he escollit les següents competències: 1.3 perquè he tingut que visitar diferents experiències de 0-3 anys i m’ha ajudat a enriquir-me d’altres experiències. La competència 1.2, ja que, he reflexionat sobre les bones pràctiques i actuacions professionals. 

Contrast de jornades

La pràctica realitzada a classe el dia 21 de Març, ens ha donat l’oportunitat de conèixer i compartir la nostra jornada escolar amb un centre de Ciutadella.

Sabem, que cada escola utilitza la seva metodologia de feina, per tant, hi ha diferències entre les dues escoles.

En el nostre cas ens vàrem adjuntar la meva companya i jo (que fa les pràctiques al mateix centre amb infants de 6è d’infantil a Maó) amb dues companyes que realitzen les pràctiques a Ciutadella, una d’elles amb infants de 4t i l’altre de 6è d’infantil.

Una de les diferències que vaig veure, va ser la seva metodologia de l’educació lenta ja que, donen el temps necessari als infants per acabar tranquil·lament les seves feines. En canvi nosaltres, considero que anem bastant marcades per l’horari i per tant el nostre ritme de feina és més ràpid.

Una altre diferència, és que elles treballen sempre per projectes i nosaltres combinem el projecte amb les fitxes. En aquest cas ens varen comentar que molts cops no acaben una cosa i ja estan començant una altre.  Penso, que això fa que sempre tinguin coses en marxa i s’ajunti una cosa amb l’altre, com per exemple una noticia amb una altre.
La tercera diferència que m'ha cridat l'atenció, és que a l'escola a on fan les pràctiques els infants gaudeixen d'un sol pati, mentre nosaltres fem dos. Considero, que és important que els infants surtin de la classe i tinguin moments per compartir i jugar amb altres infants d'altres nivell. 
Un altre punt a destacar és, el bon dia. Aquest moment les meves companyes no el realitzen. Penso, que és un moment important del dia que no s'hauria de suprimir.

Per acabar aquesta entrada, considero que he treballat la competència 3.1 ja que m’he fet preguntes sobre el funcionament de la jornada escolar comparant amb la jornada d’un altre centre. També treballo la competència 2.4, ja que, m’he fet preguntes i reflexionat sobre el que he aprés de la jornada escolar comparant-lo amb altre centre.

Les creences de la mestra

Les creences són “representacions individuals de la realitat que té suficient valides, veritat o credibilitat per guiar els pensaments i el comportament” (Harvey,1986 citat en Pajares 1992, p.313). A partir d’aquesta concepció i d’altres similars com la de Bandura (1987) i Nespor (1987)s’afirma que les creences es configuren com un important predictor de les decisions que els individus prenen.

En el moment del “Bon dia” a la classe dels gegants puc intuir en primer lloc, que la mestra dóna molta importància en aquest moment, ja que, aquesta arriba moments abans per poder donar el bon dia de manera individualitzada tant als infants com a les seves famílies. Per tant, la mestra crea un vincle proper entre mestre-infant-família.

En segon lloc, una altre creença que considero que la mestra té, és el de la rutina del bon dia. Amb aquesta rutina, la mestra ajuda als infants a ser autònoms però a la mateixa vegada que puguin treballar en grup, atenent a la diversitat. Així doncs, intenta que els infants siguin persones competents, partint que tots són diferents i em de ser autònoms però sense oblidar que conviuen en societat.

En conclusió, les creences té una funció molt important en un procés d’aprenentatge com és la formació dels mestres. Considero que les creences dels mestres es poden veure modificades per les reflexions que els mestres fan sobre les seves pròpies practiques. Per tant, és important veure i interpretat quines són les nostres creences que utilitzem darrera cada moment de l’aula.

Per  acabar aquesta entrada, he treballat la competència 2.2 perquè m’ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre les creences de la mestra en relació a la seva pràctica a l’aula. També he escollit la competència 4.1, ja que, amb la lectura relacionada amb les creences que pogut identificar el marc teòric que parla
 del tema.

Com treballar les meves competències

Desprès del transcurs  dels dies i setmanes a l’escola amb tot lo que això implica, com per exemple: conèixer a la tutora, als infants de l’aula i  les seves respectives famílies, observar i conèixer a poc a poc les estratègies i metodologia que es porta a terme tant a nivell de centre com de la tutora,            l’ actuació i els objectius que es volen aconseguir amb les seves actuacions, d'observar també com actuen cada infant i intentar arribar a un perquè d'aquesta actuació, observar i analitzar les oportunitats,  fortaleses, debilitats, i amenaces del centre, etc.

Després de tot això amb l’ajuda del DAFO, he intentat   analitzar més profundament  les meves debilitats i les meves fortaleses, i les del centre.

De manera personal puc dir que:

Els alumnes que hi ha a la classe dels gegants tenen diferents nivells d’aprenentatge bastant diferenciats i d’extrems. Per tant, una de les meves debilitats, més ben dit por, és com he d’avarca i adaptar els treballs, per exemple de lectoescriptura a cada infant. Penso, que és un tema realment important ja que, com vaig comentar a la meva presentació, els infants tenen 5 anys i hi ha relativament una pressió per a que aprenguin a llegir i escriure a un cert “nivell”.

Una de les meves fortaleses,  és que  no tinc por  a equivocar-me a l’hora d’actuar amb els infants, d’aquesta manera s’aprèn i per això estem a pràctiques. M’he adonat, que per exemple a l’hora de fer el bon dia, en alguns moments he necessitat que ells mateixos diguin que he de fer i com, així jo aprenc i ells recorden tots els moments del bon dia.

En quant el centre:

Una de les fortaleses del centre és la bona relació entre el professorat. Totes les mestres d’infantil tenen una relació cordial i sobre tot entre nivells tenen molta comunicació a l’hora de treballar i mirar que es podria fer amb els infants, fent així un treball cooperatiu.  Això, fa veure que una bona comunicació i organització entre el professorat pot ser més enriquidor per tots i sobre tot demanar opinió entre el professorat ajuda a l’aprenentatge mutu.

I com a debilitat, penso, que es podria donar més funcionalitat al passadís ja que aquest queda “pobre”. Personalment, faria un espai significatiu i interessant pels infants ja que aquests, passen moment d’esbarjo en ell.

El perquè de l’etiqueta: 1.4 ja que partir de l’anàlisi del centre i aula he pogut esbrinar les meves fortaleses i debilitats. La segona, 3.2 perquè a partir de l'anàlisi anterior he reflexionat sobre el funcionament del centre.

Bon dia a l’aula!!

Com vaig comentar a la meva presentació en aquest bloc...Faig pràctiques a l’escola Mare de Déu de Gràcia a on la jornada amb els infants comença a les 8’30h.

Els infants a aquesta hora arriben amb les seves famílies dient bon dia a la mestra i a jo. Deixen els seus abrics i motxilles als penjadors del passadís i poc a poc es van assentat al seu lloc del banc esperant a que tots els companys estiguin a l’aula. Moment que aprofiten per xerrar entre ells, riure, ajudar-se, etc , fomenta per tant la comunicació entre els infants.

Un cop això la mestra es disposa a fer el bon dia!!s’assenta a la cadira blanca que està davant d’ells per a que tots la puguin veure. Al costat seu  (a una cadira més petita), s’assenta l’infant que el dia anterior a estat el “maquinista”. Aquest maquinista no l’escull la mestra sinó que mitjançant un “saquet” a on hi ha totes les fotografies del infants tindrem el maquinista del dia !

L’infant “maquinista del dia anterior” agafa una de les fotografies de dins el sac sense mirar. Un cop la té, la mira juntament amb la mestra i....comença la tanda de preguntes dels seus companys, com per exemple...és un fillet? Porta els pantalons de color blau?, etc (el maquinista només pot respondre sí o no a les preguntes) fins arribar a esbrinar entre tots qui és el fillet/a que serà l’encarregat del dia. Ja tenim nou maquinista!!!!!!!!

Aquests, és un procés en que tots els infants estan expectants, tenen ganes de fer preguntes per esbrinar qui és l’infant de la fotografia i és ell/a, etc. Molts cops els hi costa retenir mentalment totes les preguntes i fa que es repeteixin, es posen la ma dalt el cap o acoten aquest quant veuen que no han escoltat suficient i la mestra els hi ha dit....Se el maquinista dóna l’oportunitat a l’infant de ser el protagonista del dia, cosa que els hi agrada molt!

Quan ja tenim el nou maquinista, la mestra li donarà d’una en una les targetes (a on estan escrits els noms dels infants en lletra lligada) i aquests s’ha de dirigir al fillet/a que hi ha escrit a la targeta i dir-li Bon dia (i el nom de l’infant) i el seu company l’hi ha de respondre Bon dia (i el nom del maquinista). D’aquesta manera el maquinista sap si ha d’aferrar el nom del company a la caseta gran a on hi ha les finestres verdes o si l’aferrarà a la caseta de les finestres blaves i més petita I així fins que tots els companys han estat saludats!.

He pogut observar que hi ha infants que els hi costa llegir el nom del companys a la targeta i la mestra l’ha tingut que ajudar, altres que amb un simple cop d’ull l’han llegit, altres relacionen la primera consonant amb el nom i a vegades si hi ha dos infants que comencen per la mateixa lletra , s’equivoca. Això dóna l’oportunitat de veure quins infants necessiten ajuden en la lectura o quines són les lletres que tenen dificultat.

És el moment de mirar al calendari, quin dia és? Entre tots ho intentem saber. Si és un dia d’escola el maquinista posarà un gomet de color verd i si han passat dia de festa o cap de setmana un gomet vermell. És un moment per fer recompte i saber quins dies ens queden per acabar el mes, quants dies hem vingut a classe, etc. L’infant ha de posar el dia que estem (dilluns, dimarts...) escriure el nombre, i aferrar el mes i l’any.M’agrada veure com tots el infants participen i miren com ho fa el maquinista. Si en algun moment s’equivoca són els propis companys que diuen que no està bé i diuen la solució.

Quant aquest moment s’ha acabat, la mestra escriu a la pissarra amb lletra lligada el dia de la setmana, el nombre, el mes i l’any. Tot això ho fa a poc a poc per a que els infants vagin dient a l’hora el so de cada lletra que escriu. Agrada veure com són capaços de seguir fonèticament l’escriptura de la mestra. Alguns infants es perden pel camí però la mestra els condueix ràpidament per a que puguin seguir llegint!

Ja tenim quasi acabat el bon dia!! Només falta mirar el temps. El maquinista s’acosta a la finestra de l’aula per mirar quin dia fa per poder després aferrar el dibuix corresponent amb la paraula. 

Per últim, la mestra dona la consigna de baixar les cadires de les taules. El maquinista escull a quatre companys per ajudar-lo. Ja estem preparats per començar la feina!!!

Així és el transcurs del bon dia a l’aula dels Gegants!!!!!

Amb aquesta entrada he treballat la competència 1.2 perquè m'ha donat l'oportunitat de reflexionar sobre la bona  pràctica i la competència 4.2 ja que l'he pogut identificar com a bona pràctica

Competències

Una de les tasques fonamentals d’aquesta assignatura consisteix en la presa de consciència de les competències professionals que es treballen al Pràcticum i a l’assignatura.

Al ser la primera entrada de les competències començaré per definir que és: Una competència és quant una persona sap com ha de fer alguna cosa, i a més compte amb la capacitat per fer-ho i ho posa a la pràctica, desenvolupa i integra.

Durant aquests anys de carrera i durant el transcurs de les assignatures he treballat de manera grupal en quasi tots els treballs, cosa que he gaudit de l’aprenentatge conjunt amb les meves companyes. Això ha fet en un primer moment, la recerca individual d’informació, posada en comú i el repartiment de noves tasques de manera individual. Tot i això, també s’han realitzat diferents tasques com unitats didàctiques, reflexions, observacions, etc, que s’han realitzar de manera individual. Aquesta tasca individual ha fet possible la recerca de dades, recursos, informacions, etc  per poder desenvolupar la meva pròpia capacitat d’aprenentatge per reunir i interpretar dades rellevants per poder així reflexionar sobre alguns temes tant a nivell social, o ètica. Per tant, penso que una de les competències que més he adquirit durant aquests tres anys ha estat l’autonomia de l’aprenentatge.

La segona competència que he pogut adquirir ha estat la reflexió sobre  el meu propi aprenentatge. Penso, que és realment important fer una autoavaluació d’un mateix, ja que, conèixer-se a un mateix és essencial per poder recolzar-nos amb els nostres punt forts i el punts febles que haurem d’anar superant. Aquesta competència personalment i gràcies al bagatge de treballar amb diferents persones i llocs de treballs m’han donat l’oportunitat de conèixer-me a mi mateixa i poder aprendre i reforçar els meus punts febles com per exemple xerrar amb les famílies dels infants o xerrar en públic.

Per concloure la meva aportació voldria dir que com a futura mestre és important tenir una formació inicial sobre les competències professional i al mateix temps entendre que la meva formació no finalitzarà aquí sinó que serà un aprenentatge continu al llarg de tota la vida professional.   

En aquesta entrada faig referència a la competència 2.1 ja que he identificat els meus punts forts i febles. 1.1  perquè he cercat els meus propis recursos per portar a terme aquesta activitat.