lunes, 10 de junio de 2013

Avaluació assignatura


En quant la meva valoració he de dir que cadascuna de les activitats tot i dur feina a fer, dur un rerefons d’autoreflexió important, tant a nivell personal, a partir de lectures, pràctiques realitzades als centres, i projectes de millora.

Personalment, poques vegades atur a pensar o reflexionar sobre el dia,  sobre les meves actuacions, les situacions viscudes, el meu comportament davant diferents moments, etc. Ara puc dir, que som més crítica amb mi mateixa durant el dia i sobre tot de la meva actuació davant els infants ja que, és molt important en la nostra professió.

Considero per altre banda, que hi ha activitats que m’han estat difícils de seguir ja que, per videoconferència dificulta el feetback entre mestres i alumnes. Hi hagut moments de no entendre molt bé les indicacions i informacions sobre les activitats de la carpeta i del bloc. Tot i això, el cronograma ha clarificat bastant els dubtes i seguir el ritme de les activitats. Estic contenta d'haver fet aquesta assignatura ja que, com he dit abans dona l’oportunitat de reflexionar i poder ser crítica amb mi mateixa i amb els altres de manera constructiva. Per això, gràcies. Fins aviat!!


 Les competencies treballades en aquesta entrada són: 1.2 per què he reflexionat sobre el procés de l’assignatura i 2.1 per què he identificat el meus punts forts durant aquest procés.

jueves, 30 de mayo de 2013

Reflexió sobre el nostre projecte de millora: L'hort escolar ecològic

Les conclusions i les reflexions que hem pogut extreure na Vanessa i jo durant el procés d’aquest projecte són diverses.

Per començar ens hem trobat amb diferents dificultats a l’hora de portar a terme l’hort escolar ecològic. Per començar el projecte, les primeres setmanes estàvem ben perdudes ja que, no teníem el tema ben definit. Estaven entre la millora del passadís i l’hort escolar, per això, varen decidir demanar opinió a algunes mestres del cicle que pensàvem que tindrien algun interès o necessitat per poder dur a terme un projecte de millora.

En segon lloc, totes les passes per poder gaudir de la construcció de l’hort han estat molt lentes, cosa que ens ha portat a realitzar activitats dins l’aula relacionades amb l’agricultura. Ens hagués agradat, seguir la nostra temporalització, per tal, que els infants poguessin participar més àmpliament i fent més activitats relacionades amb l’hort. Hi ha que dir, que aquesta lentitud ha fet que les famílies i tot el professorat s’hagi engrescat amb aquest tema, portant l’hort dins les seves aules. Aquesta espera a afavorit l’interès i curiositat per part de tots. Amb això, volem dir que estem satisfetes de la feina que s’ha portat a terme dins el centre ja que, amb paciència i espera tot s’aconsegueix sempre tenint una organització i uns objectius ben clars.

En tercer lloc, hem apreciat que sense el suport d’altres mestres és difícil poder aconseguir un projecte de millora pel centre tot i que aquest sigui pedagògicament molt vàlid i que doni peu a un aprenentatge significatiu i real. Sabem que darrera tot un projecte ha d’haver un recolzament econòmic i humà per tal de seguir endavant amb la proposta i tenir cura de l’hort.

Hem aprofitat la nostra posició vers el centre per tal de fer una proposta al màxim de creativa, pensant amb la identitat del centre.  De la mateixa manera nosaltres hem apostat per una metodologia creativa i implicada en el coneixement i desenvolupament dels infants, pensem que l’hort escolar d’estar en consonància amb tal proposta.
L’experiència del procés de documentació i disseny ha estat una tasca molt gratificant. La temàtica que ens hem plantejat no dóna peu a trobar informació poc fiable. Pel que fa al disseny, és la imaginació de qui tingui la sort de planificar-la, la que farà que aquest espai esdevingui un lloc especial. Tal i com hem citat al llarg del treball, el procés de disseny de l’hort s’hauria de dur a terme amb la participació de tots i cadascun dels membres que integren la comunitat escolar.

Com si d’un projecte es tractés i des de la nostra aportació convidem al centre a que faci un petit esforç per tal que en un futur no gaire llunyà, pugui presumir d’un espai amb identitat pròpia i reconeguda, que convidi a participar de la seva proposta.

Per concloure, voldríem mencionar que tot es possible amb esforç i il·lusió, mai s’ha de perdre les ganes d’innovar i treballar per millorar la nostra tasca professional ja que els principals beneficiats són els infants.


Les competències treballades en aquesta entrada són les següents: 1.4 ja que he arribat a conclusions a partir de la contrastació d’informació tant a les practiques com amb la teoría. 2.7 perquè he he reflexionat sobre els errors i la manera de solucionar-los.

jueves, 23 de mayo de 2013

Reflexió dels projectes de millora i documentals

Desprès d’haver vist, gaudit i aprendre dels diferents projectes de millora i documentals dels meus companys, comentar que cadascun d’ells porta una feinada darrera i aconseguir els propòsits és força interessant i enriquidor. Moltes felicitats a tots!

Dit això, comentaré alguns dels projectes i documentals:

El projecte de millora que me va agradar bastant, és “L’hora de dinar” de l’Escola Infantil Magdalena Humber (Menorca), El que la meva companya pretenia era millorar l’autonomia dels infants a l’hora de dinar. Aquest tema es força interessant ja que, tenir un bons hàbits alimentaris, uns comportaments adequats a l’hora de dinar és molt important que ho adquireixin els infants, ja que, en tota educació s’ha de treballar una educació de qualitat relacionat amb l’alimentació.

En quant el documental que més m’ha cridat l’atenció ha estat de na Silvia Bassa de Menorca a on realment descriu i relaciona el moment que vivim. Fa una bona reflexió sobre el valors relacionats amb l’educació.

Amb aquesta entrada he treballat les següents competències: 5.1 ja que he reflexionat sobre les bones actuacions professionals i la competència 5.2 pel fet de poder tenir recursos (projectes) pel meu futur com a mestra.

jueves, 9 de mayo de 2013

Recerca en xarxa dels plans de millora en l'etapa 0-3

Projecta de millora: el traspàs de l’etapa 0-3 a 3-6 anys

He escollit aquest projecte de millora ja que, molts cops no es pensa amb l’adaptació dels infants de l’escoleta a l’escola infantil.

Considero interessant que es donin pautes, idees i suggeriments per facilitar aquesta adaptació oblidada tant per als propis infants com per les famílies. Aquest projecta el que intenta es que quan arriba l’hora dels traspàs aquest no li suposi un neguit sinó, que sigui una etapa positiva amb un bon record.

Tot i això, es sap que cada infant reacciona davant aquest procés d’una manera o d’una altre depenent del seu caràcter, de la família, etc. Hi ha que s’adapten sense cap tipus de problema i altres que no l’accepten, ja que per a ells és una situació totalment nova que s’allunya de la realitat viscuda fins ara.

Per tant, el que proposa aquest projecte es que hi hagi coherència educativa entre el primer cicle i el segon cicle pel que fa a l’educació que reben els infants i la participació de les famílies. En segon lloc proposen una visita a l’escola infantil amb els infants i fer que aquest siguin cada vegada més autònoms, resolguin problemes de la vida quotidiana, etc. I per últim, el que recomanen és facilitar l’acomiadament de l’escoleta per a que així no hi hagi un trencament tant brusc amb activitats planificades entre els dos cicles.


Com diu Vicenç Arnaix, la proposta d’adaptació va sorgir per oferir a les criatures una situació que no l’allunyés gaire de la seva realitat. S’ha de tenir molt present el seu ritme i els seus espais a´xi com garantir que els pares i mares visquin la separació com una mostra de confiança dipositada en els seus fills.

En aquesta entrada he treballat les competències següents: 1.3 ja que he visitat altres blogs i projectes de millora d'altres centres i 5.2 per què he reflexionat sobre una bona pràctica

martes, 7 de mayo de 2013

Presentacio del projecte de millora

video

Na Vanessa i jo hem realitzat aquesta presentacio del nostre projecte de millora, l'hort escolar, conjuntament ja que, esteim realitzant les pràctiques al mateix centre.

En aquesta entrada he fet referència a la competència 5.2 ja que, he intentat justificar i contextualitzar el nostre projecte de millora. 5.4 perquè m'he adonat compte dels obstacles i inconvenients de portar a terme aquest projecte.
 

lunes, 29 de abril de 2013

Apadrinament lector


Els infants de 4t d’infantil i els infants de 4t de primària, són els que participen d’aquesta bona pràctica, l’apadrinament lector, que es dur a terme una vegada per setmana durant mitja hora.

Aquest dos grups es mesclen a l’hora de fer aquest apadrinament de manera que cada padrí (4t de primària), té el seu fiol (4t d’infantil). Es tracta que cada padrí cada setmana porta un conte diferent amb la seva feineta corresponent al seu fiol. Els contes els fan ells durant el primer trimestre.

En quant l’espai, la meitat del grup (fiol i padrí), es queden a l’aula d’infantil mentre que l’altre grup va a l’aula de primària.

En quant a les característiques  del grup, és que sempre són grup d’infants amb edats diverses amb diferents personalitats i maneres de fer.

Els objectius d’aquesta bona pràctica podrien se els següents:

-Potenciar les interrelacions.
-Possibilitar les relacions entres fillets/etes de diferents grups i d’edats
-Atendre a cada infants de manera individual, respectant el seu nivell de lectoescriptura
-Conèixer els diferents mestres del centre i així possibilitar la relació.
- Relacionar els contes amb lectoescriptura.

 La competència lectora sempre ha estat un instrument primordial en l’aprenentatge escolar. L’habilitat per comprendre i utilitzar les formes lingüístiques requerides per la societat i/o valorades per l’individu.
La lectura es necesariamente una actividad estrechamente vinculada a la totalidad del individuo, a lo es, a lo que vive, a su proyecto actual. Celestin Freinet

En lo referente a su naturaleza y su función, al contrario de lo que se cree habitualmente, la lengua escrita no es un código de trascripción del habla, sino un sistema de representación gráfica del lenguaje. Ferreiro.
Els interrogants o dilemes que em plantejo respecte a aquesta bona pràctica són els següents:
L’apadrinament lector , és atractiu pels infants?
Realment hi ha un aprenentatge lecto-escriptor?
Ofereix la possibilitat de relacionar-se amb l’altre grup?
Aquesta activitat és significativa pels infants?
 

Aquesta pràctica és molt útil per fomentar el gust per la lectura. El pla de lectura constitueix un instrument dinàmic que incorpora totes les activitats que en el centre es desenvolupa per aconseguir aquest objectiu.
Amb aquesta entrada he treballat la competència 5.1 i 4.2 perquè estic identificant bones practiques i reflexionant sobre elles, per tal de millorar-les

miércoles, 17 de abril de 2013

Bones pràctiques 0-3 anys


Desprès de veure totes les experiències de 0-3 he escollit les tres que penso que donen més joc dins l’aula i ajuden als infants a aprendre de manera lúdica i global.

La primera experiència que he escollit ha estat: http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm
Considero que és una bona pràctica ja que, els infants constantment veuen la llum , les ombres etc. Els infants viuen en un medi a on està ple de fonts de lluminositats, tant de llum natural com artificial.  Per tant, el tractament dels recursos que ens ofereix la naturalesa és una forma senzilla i es pot portar a terme tant dins l’aula com a l’exterior, ja que ofereix moltes noves experiències als infants.  Permet als infants experimentar amb diferents objectes i poder gaudir al mateix temps de les seves transformacions
En aquesta pràctica a través de la pròpia experimentació els infants arriben a portar a terme diferents maneres de poder gaudir de la magrana i totes les seves possibilitats. Introduint la fruita d’aquesta manera fa que els infants puguin utilitzar tots els seus sentits, la poden olorar, la poden tocar, la poden provar, etc.
Per últim , la tercera experiència és: http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm
He escollit aquesta experiència ja que, penso que l’aula i altres espais escolars són espais de possibilitats, original i creatiu, ric per l’aprenentatge dels infants. Un espai ric, afavoreix tant els joc lliure com l’experimentació, i possibilitem als infants que tinguin un propi aprenentatge amb interacció amb el medi i amb els altres companys.

Per aquesta entrada he escollit les següents competències: 1.3 perquè he tingut que visitar diferents experiències de 0-3 anys i m’ha ajudat a enriquir-me d’altres experiències. La competència 1.2, ja que, he reflexionat sobre les bones pràctiques i actuacions professionals.